ANGRY BIRDS da en la diana en su estreno
La solidesa de la cartellera espanyola torna a donar un important avantatge respecte al mateix període de l'any passat. Si a hores d'ara el 2015 s'estaven recaptant 4,2 milions d...
Una de les grans batalles que s’acosten a internet és la dels continguts audiovisuals. Les firmes especialitzades en continguts, com Netflix, Hulu o la pròpia Amazon, han estat en els últims anys posicionant tancant acords amb grans firmes de continguts o creant els seus propis continguts, mentre que les grans firmes de la xarxa s’estan començant a llançar ara a aquesta batalla. De fet, la guerra pels continguts és cada vegada més àmplia i toca cada vegada més àrees, ja que les signatures no s’estan quedant ja només amb la idea de comptar amb una nevera de continguts que els consumidors puguin veure sota demanda sinó que estan també cada vegada més interessades a servir continguts en temps real. Ara que els consumidors estan consumint cada vegada més continguts a internet i estan menyspreant cada vegada més la televisió, la xarxa ha de convertir-se en la gran alternativa per accedir a aquests continguts. I, en aquesta batalla, les xarxes socials estan cada vegada més presents. En els últims mesos, diferents xarxes socials han anat posicionant més i més en la lluita per fer-se amb el mercat dels continguts audiovisuals. Les seves aproximacions són diferents, però totes estan intentant aconseguir una mica el mateix. Volen posicionar-se en el que està sent ja el gran punt d’interès i el que servirà com a gran element de creixement (i de captació d’ingressos publicitaris en el futur).
En general, les xarxes socials s’estan obrint al vídeo. Ara mateix es poden publicar vídeos en pràcticament totes les xarxes socials més importants, que estan igualment apostant per posicionar-se al mercat publicitari associat. Aquests vídeos solen tenir una durada determinada i limitada, però tot i així són la primera avançada per arribar a millors posicions en una guerra en la qual és més que probable que les marques hagin de esmolar molt les seves ungles en el futur. La gran protagonista en aquesta avançada del vídeo és Facebook. La xarxa social no ha aconseguit encara tombar YouTube (i està encara a una gran distància) però tot i això està aconseguint convertir-se ja en un contendent bastant temut. Els seus continguts estan aconseguint moltes reproduccions i cada vegada són ja més els que directament publiquen continguts a Facebook. El segon terreny en el qual les firmes socials estan jugant fort és en el del temps real. Serveis com Meerkat o Periscope s’han convertit en un element que cada vegada s’empra més (i al qual les marques estan traient cada vegada més partit) i pel qual les companyies de xarxes socials estan mostrant molt més interès. Totes semblen voler comptar amb la seva eina per pujar vídeo en temps real. El tercer terreny en el qual les xarxes socials podrien competir pel que fa a continguts audiovisuals es refereix és el de la tele.
Les grans firmes del mercat de les xarxes socials ja han mostrat molt interès en el passat per captar els continguts de la tele i convertir-los en continguts socials. Tant Facebook com Twitter han incentivat que es publiquin fragments de contingut o que s’afegeixin continguts paral·lels en les seves plataformes. El que ara podrien estar buscant és anar un pas més enllà. Com acaba de desvetllar el tabloide nord-americà The New York Post, tant Facebook com Twitter estan en plena batalla per fer-se amb els drets per emetre programació de televisió convencional. Les dues companyies estan negociant o establint els primers contactes amb les cadenes de televisió per aconseguir-ho, com han apuntat diverses fonts pròximes al medi. En el cas de Facebook, la xarxa social hauria mantingut reunions amb diferents executius dels canals de televisió nord-americanes en les últimes setmanes. Què és el que Facebook voldria fer exactament? No se sap. “Han parlat, però ningú ha vist encara cap demo”, explicava al mitjà nord-americà una de les seves fonts. El model de com Facebook servirà aquests continguts és per tant encara poc clar i no se sap molt bé a qui intentaria batre.
Serà Facebook el proper Netflix? O estarà la clau en els vídeos curts al YouTube? Igualment, tampoc està clar com es monetizarían aquests continguts, encara que Facebook té al darrere una poderosa maquinària pel que fa a dades que podria fer la seva proposta interessant tant als productors dels continguts com als anunciants. Els primers, especulen en l’anàlisi, podrien posar tarifes molt més específiques per convèncer el consumidor concret de pagar pel contingut. Els segons serien molt més efectius a l’hora de segmentar els seus anuncis. Tot i que tot és encara difús i tot i que se sap poc sobre el que realment podrien voler, dos elements estan clars.
El primer és que hi ha molt interès a Facebook ia Twitter pels continguts (un executiu del sector assenyala al Post que estan veient un sobtat creixent interès tant d’uns com d’altres) i el segon és que passar-se a aquest tipus de continguts sembla una mica bastant orgànic si es pensa el que han estat fent i dient (Zuckerberg ha assenyalat fins i tot en alguna obsessió que el vídeo l’obsessiona) en els últims anys.
(Art. Extret de Pur Màrqueting)